En aquest post volem compartir alguns recursos d’interès per a tots els que treballem en l’àmbit educatiu amb persones de diferents parts del món.
El contingut d’aquest post està basat en una recerca realitzada per Nuria Vaquero Ibarra a la Universitat d’Huelva. BCNLIP Language School ha participat en la recerca per invitació de la mateixa Nuria Vaquero, a qui agraeix l’oportunitat de contribuir al desenvolupament de la producció científica sobre l’educació al nostre país.
Sobre Nuria Vaquero Ibarra:
Llicenciada en Filologia Hispànica, amb postgraus en Ensenyament d’ELE, Avaluació educativa, Qualitat en l’educació, Innovació i coaching educatiu. Ha treballat com a professora, coordinadora acadèmica de programes d’espanyol per a estrangers i ha estat formadora, coordinadora i directora d’activitats de formació de professors d’ELE. Actualment és responsable de la Unitat de Centres Acreditats de l’Institut Cervantes. A més de la seva tasca com a docent i formadora, ha desenvolupat projectes didàctics d’ensenyament (Centre Virtual Cervantes, Cambridge University Press, Pearson Education, Edicions SM) i ha creat materials per a l’ensenyament d’ELE.
L’Institut Cervantes posa a disposició dels professors d’espanyol per a immigrants un manual que els permet afrontar els primers moments de l’ensenyament de la llengua i de la cultura espanyola. Considerant l’alumne com el veritable protagonista del procés d’aprenentatge que ha de portar-lo a convertir-se en membre ple de la nostra societat.
El programa SARA va començar l’any 2006 en el marc d’un conveni de col·laboració entre l’Institut de la Dona, Creu Roja Espanyola i el Consorci d’Entitats per a l’Acció Integral amb Migrants (CEPAIM) amb el propòsit d’incorporar la perspectiva de gènere al fet migratori.
L’aprenentatge-servei és una forma de treball a l’aula basada en l’acció, en què els projectes finals tenen una naturalesa solidària. Es tracta d’una pràctica freqüent en països d’arreu del món i es pot aplicar a qualsevol disciplina, convertint-lo en l’eix vertebrador de les programacions curriculars. A Espanya s’ha viscut un auge del desenvolupament i sistematització d’aquest tipus de treball des dels primers anys del segle XXI, però encara es troben poques iniciatives documentades sobre el treball en espanyol com a llengua estrangera (ELE).
En aquest document Eva María García presenta dos exemples molt diferents, amb el vincle comú de la multiculturalitat a l’aula.
La integració de persones migrants adultes depèn, en gran mesura, de dos factors relacionats entre si: les habilitats lingüístiques i el propi ocupació. Les persones migrants necessiten una adequada competència lingüística per trobar una feina i un cop aconseguida aquesta, per progressar-hi. Així mateix, el propi ocupació els pot ajudar a desenvolupar la seva competència comunicativa.
Ha estat desenvolupada per un grup d’experts i pel Departament d’Educació del Consell d’Europa per donar suport a entorns d’aprenentatge d’alta qualitat per a migrants amb baix nivell d’alfabetització o analfabetisme.
Les habilitats lingüístiques fomenten, entre altres coses, la inclusió social i l’accés a l’educació i a la feina. En aquest context, les persones migrants amb analfabetisme o amb un baix nivell d’alfabetització tenen necessitats educatives molt específiques, ja que han d’aprendre una segona llengua mentre aprenen a llegir i escriure per primera vegada o desenvolupen competències bàsiques d’alfabetització en un alfabet o sistema d’escriptura a vegades diferent del que van aprendre inicialment.
Quan es tracta de cursos d’idiomes o de coneixement de la societat, aquestes necessitats rarament es tenen en compte, per això a aquests grups d’immigrants rarament se’ls ofereix un nombre suficient d’hores per assolir el nivell d’idioma requerit. Aquesta és la raó per la qual s’ha concebut LASLLIAM: el seu objectiu és donar suport als educadors d’idiomes, dissenyadors de plans d’estudis i responsables de polítiques lingüístiques en el seu esforç per dissenyar, implementar, avaluar i millorar plans d’estudis adaptats a les necessitats específiques dels estudiants objectiu.
Una nova recerca realitzada pel Centre d’Idiomes del Regne Unit ha identificat més de 700 raons per estudiar idiomes. Conclou que la més forta d’aquestes raons són els beneficis personals i el gaudi que les persones obtenen en aprendre un idioma.
Aquests descobriments són importants per encoratjar més persones a aprendre idiomes dins i fora de l’escola. El projecte de recerca ha creat una taxonomia de raons per a l’aprenentatge d’idiomes que permet comercialitzar els idiomes de manera més efectiva i també proporciona informació que es pot utilitzar amb fins curriculars i de desenvolupament de cursos.
La recerca va incloure una revisió extensa de documents acadèmics i polítics i una sèrie d’estudis de camp, durant els quals es va obtenir informació sobre les raons per estudiar idiomes d’estudiants d’idiomes de dos sectors educatius (de 16 a 19 anys i estudiants universitaris). Com a resultat de la recerca, es van descobrir més de 700 raons per a l’aprenentatge d’idiomes.
Aquestes cobreixen temes com ciutadania; comunicació; dimensions econòmiques, socials i polítiques; democràcia; diversitat; ocupabilitat; sostenibilitat del medi ambient; oportunitats iguals; globalització; identitat; competència intercultural; dimensió internacional; habilitats clau; consciència lingüística; mobilitat; multilingüisme; desenvolupament personal i social de l’individu i valors.